dijous, 16 de juliol del 2009
dimarts, 14 de juliol del 2009
aquella nit de juliol...
Aquella nit de juliol vaig anar a dormir enfadat amb tu. Estava llegint i tu vas venir a fer-me pessigolles, i no vas parar fins que em vaig enfadar.
Sembla que va ser ahir.
Al matí següent, un fill de puta, ens va robar la teva companyia. De sobte no teníem qui ens fes enfadar, qui vingués a fer-nos pessigolles quan ja érem al llit, qui ens ensenyés a treballar l'hort, ni qui ens donés pa amb vi i sucre per berenar. Ens vam quedar sense l'alegria, i les ganes de viure que transmeties.
I sense poder-nos acomiadar...ni dir-te que no estava enfadat, que volia jugar amb tu.
Tenies la il·lusió de fer una casa per tota la familia. Un lloc on trobar-nos i on els teus néts poguessin còrrer pel bosc.
Han hagut de passar molts anys perquè, un altre juliol, es fes realitat el teu somni. Un somni que es va convertir en el nostre, el de quatre generacions (la família va creixent, saps?, van venir més néts, i més tard els besnéts).
Estic convençut que t'agradaria la casa. L'hem fet junts...cada paret, cada finestra, cada maó l'he pensat amb tu al costat.
Aquell juliol de fa trenta anys, el silenci va caure sobre la familia. Ningú no en parla, però sé que tots ho pensen.
Aquest estiu, trenta anys més tard tornes a ser a casa...
Publicat per Santi a 20:49 4 comentaris
dimecres, 1 de juliol del 2009
Plaers
Segurament, el plaer més gran que hi ha és riure amb els meus fills...seure al sofà, posar un dvd, i riure junts...sobretot amb aquesta pel·lícula...
Publicat per Santi a 22:04 4 comentaris
Etiquetes de comentaris: colors
dimecres, 24 de juny del 2009
Publicat per Santi a 23:22 0 comentaris
dimarts, 16 de juny del 2009
...i de cop un vespre, deu dies més tard, truca un home a la porta i et torna la cartera, i es disculpa per no haver vingut abans. La dona s'havia posat malalta i fins avui no ha pogut venir. Li dones les gràcies i et reconcilies amb el gremi dels taxistes, i se'n torna a treballar sense que li hagis preguntat si la dona està millor...
Publicat per Santi a 23:11 1 comentaris
dijous, 11 de juny del 2009
Coses que pots fer en un taxi
Emprenyar-te.
Perquè et fan repetir tres vegades el nom del carrer i finalment t'ensenyen com es pronuncia (en castellà, naturalment) o perquè el taxista diu que és nou en això i et demana que li ensenyis el camí (què llavors penses, collons! a la feina s'hi ha d'anar après!). També et pots emprenyar per les barbaritats que sents a la ràdio, o perquè veus que el taximetre va avançant i tu estàs aturat mentre veus circular els del carril del costat...pots perdre la cartera amb tots els documents, adonar-te'n quan el taxi ha engegat i encara que cridis molt i corris al seu darrera veus que no et fa ni cas i continua...això encara t'emprenya més que tota la resta...
El problema de la cope i d'escoltar el que diu el taxista, que no t'importa gens, ho ha solucionat la gent de The Black Cab Sessions. S'emporten un músic a fer un passeig per Londres, el fan cantar en el taxi i ho graven perquè ho puguem mirar tots...pel problema de la cartera no he trobat la solució encara...
Val la pena fer un passeig per Londres amb ells, com no puc posar els videos us deixo l'enllaç de dos dels videos: Elvis Perkins i Spoon
http://www.blackcabsessions.com
Publicat per Santi a 10:03 0 comentaris
Etiquetes de comentaris: notes
dimarts, 2 de juny del 2009
Sí, van haver-hi moments en què oblidava no tan sols qui era jo, sinó que jo era; m'oblidava de ser.
Publicat per Santi a 22:05 0 comentaris




