ignocens

M'havien parlat d'un que diu sinocsi (no sé si ho diu amb c o amb g....) en comptes de sinopsi... però el que vaig veure diumenge passat ho supera:


quan vaig fer la foto només em vaig fixar en ignocens... ignocen de mi! (vist a El Ingenio)

Vic Chesnutt (1964-2009)

Deu fer uns quinze anys vaig descobrir aquesta cançó. Encara ara m'emociona sentir-la, com el primer cop que la vaig sentir. No en sabia res del seu autor, només que les seves cançons m'agradaven i m'emocionaven. Des de llavors va treure tretze discos més, i només aquest any han sortit dos, "At the Cut" i "Skitter on Take-off".

Anys després vaig saber que havia tingut un accident als divuit anys i des de llavors anava en una cadira de rodes. El dia de nadal va morir després d'una sobredosi de calmants.

A «Debriefing», una de les cançons de North Star Deserter (2007) canta:
--------When I stop breathing,
--------My poor old heart finally gives out
--------I will spend eternity
--------Debriefing, debriefing, debriefing, debriefing.
«Quan deixi de respirar / i el meu pobre i vell cor ho deixi córrer / em passaré tota l’eternitat / fent preguntes, fent preguntes, fent preguntes».

Albert Ràfols-Casamada

Aquesta matinada ha mort Albert Ràfols-Casamada



LA COLOR ROJA DEL SOL

La color roja del cel
la portem en la mirada;
quan érem enmig del camp
una flor hem arrencada.

Sobre els rostolls caminem
com sobre catifa clara,
millor encara, que sentim
com s'esquinça a cada passa,
amb un cruixir de somrís
i una dolça sotragada.

La calor roja del cel
es va tornant més daurada:
com si anés naixent de tu,
com si et brollés de la cara.







(blau)

damunt el blau
-------------o dins el blau
o encara darrere
----------------------el blau
apareixen les figures
-----------------------signes o estrelles
la ratlla que separa
-------------l'alè que uneix

i el color s'accentua
-------------que hi hagi
-----------------------diu Miró
una gran contundència
-----------------------de color

i es mouen les ones del blau
-----------------damunt la tela

REVOLUTION ROCK

Avui fa 30 anys de la publicació d'aquest disc.

O bé ens aburgesem o bé ens suicidem

EL MAL D LA JOVENTUT, del 28 d'octubre al 29 de novembre a la Sala Muntaner:

Ferdinand Brückner és un dels més destacats dramaturgs de la República de Weimar. La seva desil·lusió amb la societat després de la I Guerra Mundial i el seu rebuig a la burgesia li va permetre escriure "Krankheit der jugend" ("El mal de la joventut", 1929), obra per la que fou aclamat i després de la qual mai més va tornar a escriure sota el seu veritable nom jueu: Theodor Tagger. La cia. Les Antonietes Teatre tornen a la Sala Muntaner després de "L'aigua" de Jesús Moncada amb aquest retrat de la joventut alemanya d'entreguerres, una joventut perduda que ens convida a examinar la nostra pròpia complicitat amb un sistema que segueix essent, en molts casos, inefectiu pels joves.

Record Club

Record Club és un experiment musical de Beck molt interessant. Reuneix un grup de músics i amics per gravar versions d'àlbums clàssics, es troben i, sense assajos previs, graven un disc complet en un dia.
Després publica les cançons a la web, on penja una cançó a la setmana.
De moment ja podem escoltar "The Velvet Underground & Nico" sencer, i part de "Songs of Leonard Cohen".
Aquí teniu les versions que més m'agraden, que casualment són la primera i la última publicades:

Record Club: Velvet Underground & Nico 'Sunday Morning' from Beck Hansen on Vimeo.

Record Club: Songs Of Leonard Cohen "Hey, That's No Way To Say Goodbye" from Beck Hansen on Vimeo.

Fills de puta

Ahir a la nit vaig veure "afers exteriors". En Miquel Calçada visita Corea, on el rebia un personatge, nascut a Tarragona i delegat del govern coreà, que el guiava pel país.

Veient el reportatge no vaig poder deixar de pensar que SOU UNS FILLS DE PUTA!

Si no heu vist el reportatge, aquí el teniu: http://www.tv3.cat/videos/1532599