O bé ens aburgesem o bé ens suicidem

EL MAL D LA JOVENTUT, del 28 d'octubre al 29 de novembre a la Sala Muntaner:

Ferdinand Brückner és un dels més destacats dramaturgs de la República de Weimar. La seva desil·lusió amb la societat després de la I Guerra Mundial i el seu rebuig a la burgesia li va permetre escriure "Krankheit der jugend" ("El mal de la joventut", 1929), obra per la que fou aclamat i després de la qual mai més va tornar a escriure sota el seu veritable nom jueu: Theodor Tagger. La cia. Les Antonietes Teatre tornen a la Sala Muntaner després de "L'aigua" de Jesús Moncada amb aquest retrat de la joventut alemanya d'entreguerres, una joventut perduda que ens convida a examinar la nostra pròpia complicitat amb un sistema que segueix essent, en molts casos, inefectiu pels joves.

Record Club

Record Club és un experiment musical de Beck molt interessant. Reuneix un grup de músics i amics per gravar versions d'àlbums clàssics, es troben i, sense assajos previs, graven un disc complet en un dia.
Després publica les cançons a la web, on penja una cançó a la setmana.
De moment ja podem escoltar "The Velvet Underground & Nico" sencer, i part de "Songs of Leonard Cohen".
Aquí teniu les versions que més m'agraden, que casualment són la primera i la última publicades:

Record Club: Velvet Underground & Nico 'Sunday Morning' from Beck Hansen on Vimeo.

Record Club: Songs Of Leonard Cohen "Hey, That's No Way To Say Goodbye" from Beck Hansen on Vimeo.

Fills de puta

Ahir a la nit vaig veure "afers exteriors". En Miquel Calçada visita Corea, on el rebia un personatge, nascut a Tarragona i delegat del govern coreà, que el guiava pel país.

Veient el reportatge no vaig poder deixar de pensar que SOU UNS FILLS DE PUTA!

Si no heu vist el reportatge, aquí el teniu: http://www.tv3.cat/videos/1532599

Perseguint moments

Perseguint moments. Futur, present, passat...

La màquina
és una combinació de peces
(barres, molles, palanques)
que serveix per a escriure.

És ben cert
que el qui treballa
amb l'esperit d'un altre
o amb una mà pagada
no obtindrà mai bons resultats.

Avui els núvols semblen
formes d'homes i d'animals
que es mouen.

Ja he vist
que a terra hi havia una taca.

Despatx. Joan Brossa

Afuats cap al futur.
No conec ningú que ho faci.
Fan com si aquest dimarts
hagués d'ésser quasi idèntic
als dimarts de l'any tres mil
i als de l'any del tres mil setze.

Rudiments de saviesa. Miquel Bauçà

Per fi!