Són els minuts que es triga a tornar a casa, caminant, després de sopar, beure unes cerveses i un parell de whiskys i parlar de futbol, dones, homes i física quàntica, amb aquesta rosa a la mà i escoltant Pavement.
Després d'un any mirant per la finestra ve de gust fer una altra cosa. Encara que al final tot es redueix a jugar amb tres colors, set notes, deu xifres i vint-i-sis lletres.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada