Albert Ràfols-Casamada

Aquesta matinada ha mort Albert Ràfols-Casamada



LA COLOR ROJA DEL SOL

La color roja del cel
la portem en la mirada;
quan érem enmig del camp
una flor hem arrencada.

Sobre els rostolls caminem
com sobre catifa clara,
millor encara, que sentim
com s'esquinça a cada passa,
amb un cruixir de somrís
i una dolça sotragada.

La calor roja del cel
es va tornant més daurada:
com si anés naixent de tu,
com si et brollés de la cara.







(blau)

damunt el blau
-------------o dins el blau
o encara darrere
----------------------el blau
apareixen les figures
-----------------------signes o estrelles
la ratlla que separa
-------------l'alè que uneix

i el color s'accentua
-------------que hi hagi
-----------------------diu Miró
una gran contundència
-----------------------de color

i es mouen les ones del blau
-----------------damunt la tela

Plaers

Segurament, el plaer més gran que hi ha és riure amb els meus fills...seure al sofà, posar un dvd, i riure junts...sobretot amb aquesta pel·lícula...

El primer bany de l'any, amb la millor companyia possible

Vint-i-quatre

Són els minuts que es triga a tornar a casa, caminant, després de sopar, beure unes cerveses i un parell de whiskys i parlar de futbol, dones, homes i física quàntica, amb aquesta rosa a la mà i escoltant Pavement.

Si fos possible tancar els ulls i a l'obrir-los aparèixer en un altre lloc, ara mateix seria aquí

Rumble Fish

Rumble Fish (aquí traduida com La ley de la calle)és una pel·lícula que em va marcar molt. La vaig anar a veure quan la van estrenar, deu fer 25 anys al cinema Savoy del passeig de Gràcia.
No sabia què anava a veure, però jo era fan de Police i vaig llegir en algun lloc que la banda sonora l'havia fet l'Stewart Copeland. Això era motiu suficient per anar sol al cinema.
Vaig sortir impressionat amb el Motorcycle Boy i en Rusty James, la relació entre els germans, l'atmosfera de la pel·lícula, el blanc i negre i els peixos de colors. Encara recordo l'escena de la peixera (aquí la podeu veure).

Devia tenir 17 anys llavors, i em va agradar tant que vaig tornar a veure-la tres o quatre cops i em vaig comprar el poster de la pel·lícula, que vaig penjar darrera la porta de l'habitació per poder-lo veure cada nit des del llit.

Avui he vist una foto del Mickey Rourke al diari i he pensat
...Déu meu!!