Mishima: una vida en quatre capítols

Aviat vaig descobrir que la vida consta de dos elements contradictoris: un eren les paraules, que poden canviar el món, i l'altre era el propi món, que no té res a veure amb les paraules [...].
He escoltat amb freqüència que l'espasa i la ploma al Japó segueixen el mateix camí. El cert és que només s'ajunten en el moment de la mort.

Yukio Mishima

Ahir vaig anar al Verdi a veure Mishima: Una vida en cuatro capítulos. Dividida en quatre episodis (1.- La bellesa, 2.- Art, 3.- Acció, 4.- Armonia de la ploma i l'espasa) i barrejant fragments de la seva obra, del seu passat i, de l'últim dia de la seva vida ens fa un retrat sobre Mishima.

No es pot explicar gaire perquè és una pel·lícula per sentir,per gaudir de les paraules, de la música i de la imatge.

Us recomano que l'aneu a veure.

Presència i record

Cançó de les besades

El primer bes que florí,
te'n recordes?, jo el donava.
Tu em prengueres el segon
vora el riu que cantava.
I després ja començà
el rosari de besades.
Unes amb regust de sol
i neu dalt de la muntanya.
Altres amb claror d'estels
i perfum de lluna clara.
Totes d'un encantament
que ens feia les hores calmes...
D'aquell rosari passat
sols el record m'acompanya
i la recança també,
amor, si tu l'oblidaves.

Presència i record. Rosa Leveroni

Petit diccionari cosmopolita-català/català-cosmopolita

aquella nit de juliol...

Aquella nit de juliol vaig anar a dormir enfadat amb tu. Estava llegint i tu vas venir a fer-me pessigolles, i no vas parar fins que em vaig enfadar.
Sembla que va ser ahir.
Al matí següent, un fill de puta, ens va robar la teva companyia. De sobte no teníem qui ens fes enfadar, qui vingués a fer-nos pessigolles quan ja érem al llit, qui ens ensenyés a treballar l'hort, ni qui ens donés pa amb vi i sucre per berenar. Ens vam quedar sense l'alegria, i les ganes de viure que transmeties.
I sense poder-nos acomiadar...ni dir-te que no estava enfadat, que volia jugar amb tu.

Tenies la il·lusió de fer una casa per tota la familia. Un lloc on trobar-nos i on els teus néts poguessin còrrer pel bosc.
Han hagut de passar molts anys perquè, un altre juliol, es fes realitat el teu somni. Un somni que es va convertir en el nostre, el de quatre generacions (la família va creixent, saps?, van venir més néts, i més tard els besnéts).

Estic convençut que t'agradaria la casa. L'hem fet junts...cada paret, cada finestra, cada maó l'he pensat amb tu al costat.

Aquell juliol de fa trenta anys, el silenci va caure sobre la familia. Ningú no en parla, però sé que tots ho pensen.
Aquest estiu, trenta anys més tard tornes a ser a casa...

Plaers

Segurament, el plaer més gran que hi ha és riure amb els meus fills...seure al sofà, posar un dvd, i riure junts...sobretot amb aquesta pel·lícula...